El Pas del temps : Mas d'en Toni, Mas Claret (Ribera d'Ondara, la Segarra) / Sabina Vall Farré
Vall Farré, Sabina


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 2 (2022) , p. 96-111 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest article presenta un recorregut històric del Mas d'en Toni, també conegut com a Mas Claret, i es divideix en tres etapes. La primera va des de l'any 1656 fins al 1920, en què a partir de la recerca documental s'ha pogut arribar a conèixer l'existència del mas des de la primera data esmentada i descobrir algunes de les famílies i persones que en van ser propietàries i masoveres. La segona etapa, compresa entre el 1920 i el 1990, correspon al període en què el mas va pertànyer a la Congregació Claretiana com a punt d'abastiment per a la gran comunitat establerta a la Universitat de Cervera. A més, aquesta etapa inclou els fets del 19 d'octubre del 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, pels quals el mas és molt conegut. I finalment la darrera fase, que comença el 1990 amb la venda del mas per part de la congregació a un particular i que arriba fins a l'actualitat. En aquest darrer tram, el mas va entrar en decadència i va passar per mans de tot un seguit de masovers i emprenedors, a més de moments d'abandó durant els quals va patir robatoris i diversos actes vandàlics que l'han portat a l'estat actual.

Caracterització de les comunitats vegetals gipsícoles de l'entorn de Timor / Daniel Espejo Fraga, Marc Mensa i Puiggròs, Aixa Tosal
Espejo Fraga, Daniel


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 1 (2020) , p. 37-64 : il.
Bibliografia.

L'entorn del castell de Timor (Ribera d'Ondara, Segarra) presenta vegetació gipsícola ibèrica (aliança Lepidion subulati), catalogada com a hàbitat d'interès comunitari, segons la Directiva Hàbitats (Directiva 97/62/CE). En l'àmbit català, aquests tipus d'hàbitats són considerats com a amenaçats (per la seva dependència dels sòls guixencs), i amb un cert interès de conservació (per la seva raresa en el context català i el seu endemisme iberooccità). Tanmateix, el paisatge vegetal de l'entorn de Timor ha sigut molt poc estudiat i encara es troba fora del marc de qualsevol figura de protecció. Per tal de millorar el coneixement de la vegetació gipsícola d'aquest sector singular de la vall del riu d'Ondara, s'ha realitzat un estudi introductori d'anàlisi i caracterització de la vegetació, mitjançant la confecció de 13 inventaris florístics, seguint el mètode fitocenològic de Braun-Blanquet. Per tant, s'han analitzat tant aspectes qualitatius (composició florística, sociabilitat i fisiognomia) com quantitatius (abundància i grau de recobriment) de la vegetació. S'han identificat fins a 79 espècies de cormòfits, 33 dels quals són per primer cop citats a la quadrícula 31TCG61 (UTM, ED50). També, mitjançat la realització d'anàlisis multivariants, s'han ordenat i classificat els inventaris realitzats, de manera que s'han distingit fins a quatre grups de formacions vegetals. S'han identificat, doncs, quatre associacions vegetals diferents: (1) brolles gipsícoles de ruac i trincola (associació Ononidetum tridentatae), (2) bosc mixt d'alzina, roures i pins (associació Quercetum rotundifoliae), (3) llistonar (associació Ruto-Brachypodietum retusi) i (4) siscallar amb botja pudent (associació Salsolo-Artemisietum herba-albae), distribuïdes per l'àrea d'estudi segons diversos factors geogràfics i ecològics.

Altres retaules del segle XVII : Francesc Surget a Miralcamp (1630) i Jeroni Reguer a Sant Pere dels Arquells (1649) / per Joan Yeguas i Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 16 (2003) , p. 101-110 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Joan Llobet, pintor de Lleida, autor d'un retaule de l'església de Sant Pere dels Arquells (1427-1428) / Josep Maria Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Seu Vella : anuari d'història i cultura. Lleida, núm. 2 (2000) , p. 175-178 (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en castellà i anglès.

Fuente amarga mineral, salino-purgante, sulfatada sódic fría, de Rubinat, provincia de Lérida, partido judicial de Cervera : muy eficazmente recomendada por la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona, por la de Ciencias Médicas de Cataluña, por las academias de medicina é higiene de París, premiada con medalla de bronce en la Exposición Universal de París de 1878, y única en España de las de su clase hasta el día, autorizada para la venta pública en Francia por el gobierno de aquella nación : propiedad del Dr. D. Pablo Llorach
Llorach i Malet, Pau


Barcelona : Establ. Tip. de los Sucesores de N. Ramirez y C., 1880
31 p. : taules ; 24 cm

Documentació sobre el pagament de la contribució per part dels vilatans dels pobles integrants de la Vegueria de Cervera



Cervera : [s.n.], 1714
4 f. ; 32 * 22 cm
Els pobles que han comparegut són: Montfar, el Llor, Montlleó, Pomar, Amorós, la Guàrdia Lada, l'Aranyó, Freixenet [de Segarra], Montcortès [de Segarra], Sant Guim de la Plana, Sant Guim de la Rabassa, Calaf, la Sisquella, Ferran. Data del document: 29 novembre de 1714. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Inclou dues cartes dels regidors de la ciutat de Cervera a l'intendent Josep Patiño, datades el 29 de novembre de 1714, i un memorial adjunt: "Memorial ho llista en la qual se trobaran los pobles [que] compareixeran a fer relació de la manera [com] han fet la divisió entre dos singulars per pagar la contribució y los que no la han feta individuant los noms de los singulars per haber-los-o aixii avisat los Ill[ustr]es Pahers de la ciutat de Cer[ver]a per orde del Ill[ustr]e Sr. D. Joseph Patinyo intendent", datat d'octubre [de 1714].

Cartes adreçades a diversos proveïdors i comerciants d'Amèrica del Sud (Cartagena de Indias, La Havana), Europa (París, Amsterdam), de la Península (Cádiz, Madrid, Alacant, València) i de Catalunya (Vilanova, Reus, Tarragona).

Instants eterns : el passat de Ribera d'Ondara a través de les fotografíes 1860-1979 / Elisabet Jové Farré i Laura Puig Bernaus
Jové Farré, Elisabet


Ribera d'Ondara : Associació Juvenil de la Revista Ond'ara [etc.], 2011
319 p. : pral. il. ; 30 cm
ISBN 9788461530342

Ond'ara : publicació trimestral



Any 1, núm. 1 (ag. 2007)-
[Sant Antolí i Vilanova] : Ajuntament de Ribera d'Ondara, 2007-
Il. ; 22 cm. Trimestral.
Variants del títol: Info Ond'ara ; Ondara ; Revista Ond'ara. Avant-títol: La revista de Ribera d'Ondara.
ISSN 2013-0457

Els Nostres contes / alumnes, famílies i mestres del CEIP Vall d'Ondara ; amb la col·laboració d'Isidre Bergadà, Carles Vega i Àgata Alegre



[Ribera d'Ondara] : CEIP Vall d'Ondara, 2006
51 p. : il. ; 22 * 22 cm
Conté: Uns globus viatgers ; El circ dels animals xerraires ; Les aventures d'en Marguit.

El Sepulcre de fossa de la font de la Padruella (la Segarra) / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Recerques Lleidatanes. Tàrrega, Núm. 2 (1980) , p. 29-34

Rubinat: història d'una aigua [Enregistrament de video] / Art Audiovisual i Laura Puig presenten ; direcció, Laura Puig i Marc Mora



[Sant Antolí i Vilanova] : [Ajuntament de Ribera d'Ondara], DL 2008
1 videodisc (DVD) (40 min) : b/n, col., so

Fuente amarga agua natural minero-medicinal, salino, purgante, sulfatada, sódica, fria sita en el término de Rubianat provincia de Lérida, Partido judicial de Cervera (...) propio de D. Pablo Llorach / Ramón Codina Länglin
Codina Länglin, Ramon


Barcelona : Impr. Luis Tasso Serra, 1885
20 p. ; 27 cm

Aguas minerales naturales de Rubinat (Cervera - Lérida). Manantiales Condal, Carolina y María, únicos declarados de utilidad pública: Memoria / Gustavo de Bofill
Bofill, Gustau de


Barcelona : Establ. Tip. Lit. de los Sucesores de N. Ramirez y Compañia, 1886
38 p. : plan. pleg. ; 25 cm
A la portada: "Gustavo de Bofill proveedor de la Real Casa".

Ribera d'Ondara des de l'ahir a l'avui / Antoni Bach i Riu
Bach i Riu, Antoni


Ribera d'Ondara : Ajuntament : Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, 1977
26 p. : il. ; 24 cm (Notícia de Cervera i la Segarra. Quadern, 9)